L'amagada interseccionalitat entre l'autisme i l'identitat queer

L’autisme, també referenciat com TEA (Trastorn d’Espectre Autista), segons el DSM-5 (2013) és un trastorn generalitzat del desenvolupament, que provoca dificultats a l’hora de comunicar-se, relacionar-se socialment i presenta comportaments diversos. Es tracta d’una discapacitat pel grau d’impediment en el funcionament de l’individu.

En els últims anys s’han realitzat, i es continuen fent, estudis sobre la interseccionalitat entre el TEA i la sexualitat/identitat de gènere dissident. Segons una investigació de Dewinter, De Graaf i Begeer (2017) més persones autistes presenten atracció cap a persones del mateix sexe: el 6.1% de dones amb TEA i el 5.1% d’homes amb TEA, en comparació amb el 1.3% de dones neuro-típiques i el 3.8% d’homes neuro-típics. X afirma que aquestes dades, entre altres de l’estudi, indiquen “a higher prevalence of homosexual feelings and behaviors among males with ASD , increased endorsement of nonheterosexual identity among , higher numbers of bisexual orientation, and lower endorsement of homo-, hetero-, or bisexual orientations compared to individuals without autistic traits.”

Altres estudis també han demostrat l'associació entre el TEA i la disfòria de gènere, és a dir, el conflicte entre el gènere assignat en néixer o el cos d'un individu i la seva identitat de gènere. De Vries et al. (2010) van identificar una incidència del 7.8% d'autisme en persones que presentaven disfòria de gènere, en comparació al 0.6-1% de la població general. Altres dades també indiquen més varietat d'identitats de gènere i de gènere no-normatius.

La disfòria de gènere en persones autistes s'ha associat amb trastorns obsessivocompulsius, problemes sensorials, dificultats socials, cognitives i comunicatives, entre d'altres. Segons van Schalkwyk, Klingensmith, & Volkmar (2015), els individus TEA tenen menys oportunitats per explorar la seva identitat de gènere i la seva sexualitat, a més de barreres socials que els impedeixen rebre educació sexual efectiva, provocant malestars prolongats.

A l'article Autism and the ghost of gender (2016) s'explica el cost emocional de "fer" gènere. Performar d'acord amb el gènere assignat en néixer, pretendre ser home o dona, per a un individu dins de l'espectre pot resultar en desgast emocional. Amb paraules d'Iyama-Kurtycz (2020) "all social interactions can be emotionally draining for people with ASD, their gender roles just one of many."

El gènere, tal com és percebut per les persones autistes, pot ser una categoria que no és important i, sobretot, que no és aplicable a ellxs. Prince-Hughes (2004) suggereix que, més enllà de sentir-se agènere, els individus amb TEA consideren el gènere insignificant en si mateix. De manera que, la imposició d'un gènere i la performativitat d'aquest suposa, per una banda, la contradicció amb la identificació pròpia de la persona i, per altra banda, l'augment de l'estrès causat per l'adaptació als estereotips socials i culturals associats amb el gènere (amb els quals, és possible, que hi hagi una dissonància).

L'essencialitat d'alliberar les estructures del gènere i visibilitzar la diversitat d'aquests es confirma una vegada més en plantejar la interseccionalitat entre la identitat queer i la discapacitat, en aquest cas l'autisme. Amb paraules de Judith Butler:

“It is important not only to understand how the terms of gender are instituted, naturalized, and established as presuppositional but to trace the moments where the binary system of gender is disputed and challenged, where the coherence of the categories are put into question, and where the very social life of gender turns out to be malleable and transformable.” (Butler, 2004: 216)

---

Referències

American Psychiatric Association. (2013). Autism Spectrum Disorder, 299.00 (F84.0). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition, p. 50–59.

Butler, J. (2004). Undoing Gender. Psychology Press, Nova York.

Davidson, J. & Tamas, S. (2016). Autism and the ghost of gender. Emotion, Space and Society, 19, 59-65. https://doi.org/10.1016/j.emospa.2015.09.009

De Vries, A. L. C., Noens, I. L. J., Cohen-Kettenis, P. T., van Berckelaer-Onnes, I. A., & Doreleijers, T. A. (2010). Autism spectrum disorders in gender dysphoric children and adolescents. Journal of Autism and Developmental Disorders, 40(8), 930–936. doi:10.1007/s10803-010-0935-9

Hillier, A., Gallop, N., Mendes, E., Tellez, D., Buckingham, A., Nizami, A. & OToole, D. (2020). LGBTQ + and autism spectrum disorder: Experiences and challenges. International Journal of Transgender Health, 21(1), 98-110. DOI: 10.1080/15532739.2019.1594484

Iyama-Kurtycz, T. (2020). Chapter 21. Gender Identity in ASD. Diagnosing and Caring for the Child with Autism Spectrum Disorder: A Practical Guide for the Primary Care Provider. Springer International Publishing, Nova York.

Prince-Hughes, D. (2004). Songs of the Gorilla Nation: My Journey Through Autism. Harmony Books, Nova York.